1. |
El suïcidi i el cant
04:02
|
|
||
M’arrenquin amb un ganivet totes les pigues
Si nego que et desitjo, si no em dius que m’estimes.
Benamat, vine a la vora i seu amb mi una estona
Que la vida aviat serà tal com l’hivern que s’escola.
L’espai entre nosaltres que ens separa l’un de l’altrea
Em nega com l’onada quan s’empassa les barques.
Ai agafa’m, ai abraça’m, ai tingue’m a la vora
Que aquesta pena meva se m’emporta i deixa sola.
La meva boca és teva, pots devorar-la sens por
Però deixa’m la llengua lliure per anar-te parlant d’amor.
El jardí del món creares, oh déu meu, i no és pecat
Que n’hagi pres la flor que a mi més m’ha agradat.
Amor meu, jura una cosa, jura que vindràs amb mi,
Que pugui jo sembrar-te totes les flors del camí.
Quan passo prop de la tomba d’un sant
Li tiro pedres pels desitjos que em va negant.
I si era veritat que tu no em sabies estimar,
Digue’m per què despertes el meu cor endormiscat?
Ves-te’n lluny, amic meu, bon viatge i bon vent,
Dels amants n’eres un més, i ara me’n trobaré cent!
M’he repintat les pigues i avui nit em crema el ventre
Si ara em veiessis, perdries la raó per sempre.
Demà els que tinguin gana deixaré ben satisfets
travessaré la vil·la amb els cabells al vent.
|
||||
2. |
Tu Ase Turpa Ikavi
03:05
|
|
||
Si n’eres tan bella, viola
per què no t’havia vist abans?
Encara no tenia el cor
prou obert al teu amor,
encara no tenia el cor
prou obert al teu amor.
Ara he conegut un bon jardiner
que té cura de mi tendrament.
M’omple d’una dolçor tòxica
i em porta entre les seves mans,
m’omple d’una dolçor tòxica
i em porta entre les seves mans.
|
||||
3. |
Esta montanya d'enfrente
02:17
|
|
||
Esta montanya d'enfrente,
s'aciende y va quemando,
allí pedrí al mi amor,
m'asento y vo llorando.
Arvolico de menekhse,
yo lo ensembrí en mi huerta,
yo lo crecí y lo engrandecí,
otros s'están gozando.
Secretos quero descuvrir,
secretos de mi vida,
el cielo quero por papel,
la mar quero por tinta.
Los árvoles por péndola,
para scrivir mis males,
no hay quen sepa mi dolor,
ni ajenos ni parientes.
|
||||
4. |
Stabat mater
04:44
|
|
||
Stabat mater dolorsa
juxta crucem lacrimosa
dum pendebat filius.
Eja mater fons amoris,
Me sentire vim doloris
Fac ut tecum lugeam.
O quam tristis et afflicta
Fuit illa benedicta
Mater unigeniti!
Quando corpus morietur
Fac ut animae donetur
Paradisi gloria
|
||||
5. |
|
|||
Imperayritz de la ciutat joyosa
de paradis ab tot gaug eternal,
neta de crims, de virtuts habundosa,
mayres de dieu per obra divinal.
Vexell de pats, corona d’esperança,
port de salut, be segur de tot ven,
palays d’onor on se fech l’aliança
de Deu e d’hom per nostre salvamen.
|
||||
6. |
Nunc aperuit nobis
02:02
|
|
||
7. |
Relatable content
02:34
|
|
||
8. |
|
|||
Las alamedas se van
pero dejan su reflejo.
Las alamedas se van
pero nos dejan el viento.
Pero han dejado flotando
sobre los ríos sus ecos.
El mundo de las luciérnagas
ha invadido mis recuerdos.
Y un corazón diminuto
va brotándome en los dedos.
|
||||
9. |
Safo
03:51
|
|
||
τεθνάκην δ’ ἀδόλως θέλω·
ἄ με ψισδομένα κατελίμπανεν
πόλλα καὶ τόδ’ ἔειπέ̣ [μοι·
‘ὤιμ’ ὠς δεῖνα πεπ[όνθ]αμεν,
Ψάπφ’, ἦ μάν σ’ ἀέκοισ΄ ἀπυλιμπάνω.’
τὰν δ’ ἔγω τάδ’ ἀμειβόμαν·
‘χαίροισ’ ἔρχεο κἄμεθεν
μέμναισ’, οἶσθα γὰρ ὤς σε πεδήπομεν·
αἰ δὲ μή, ἀλλά σ’ ἔγω θέλω
ὄμναισαι [. . . .] . [. . .] . .αι
. . [ ] καὶ κάλ’ ἐπάσχομεν·
πο̣[λλοις γὰρ στεφάν]οις ἴων
καὶ βρ[όδων κρο]κ̣ίων τ’ ὔμοι
κα . .[ ] πὰρ ἔμοι περεθήκαο,
καὶ πό̣[λλαις ὐπα]θύμιδας
πλέκ[ταις ἀμφ’ ἀ]πάλᾳ δέραι
ἀνθέων ἔ̣[βαλες] πεποημμέναις,
καὶ π…..[ ] . μύρωι
βρενθείωι . [ ]ρ̣υ[ . . ]ν
ἐξαλείψαο κα̣[ὶ βασ]ι̣ληίωι,
μνάσασθαί τινά φαιμι †καὶ ἕτερον† ἀμμέων
|
||||
10. |
Me yelassan
02:31
|
|
||
Με γέλασαν τα πουλιά,
της άνοιξης τ’ αηδόνια.
Με γέλασαν και μου είπανε,
ποτέ δε θα πεθάνω.
Κι έχτισα το σπιτάκι μου
ψηλότερο από τ’ άλλα,
μ’ εφτά - οχτώ πατώματα
κι εξήντα παραθύρια.
Στα παραθύρια στέκομαι,
τους κάμπους αγναντεύω.
Βλέπω τους κάμπους πράσινους
και τα βουνά γαλάζια.
|
Tarta Relena Barcelona, Spain
no está desafinado, es un cuarto de tono
Streaming and Download help
If you like Tarta Relena, you may also like: